Respostes per a les preguntes més freqüents
05.03.2014 12:31
En la formació de les persones, especialment en la primera etapa de la vida, el joc ocupa un lloc destacat. Jugar és una de les necessitats vitals per a les criatures, no només per l’entreteniment i diversió que produeix, sinó perquè és la seva particular manera d’aprendre i desenvolupar les seves capacitats intel.lectuals, socials, motrius, comunicatives i afectivoemocionals. El joc és l’activitat que caracteritza la infància i cal, no només permetre’l, sinó també impulsar-lo i afavorir-lo. Una criatura que no juga no pot créixer i madurar sanament i equilibrada.
· Valorem el joc dels nostres fills i filles o alumnes?
Jugar, precisament perquè és una necessitat, és una activitat espontània, innata, que sorgeix de dins cap enfora; no cal ensenyar a jugar (a excepció dels jocs reglats o els tradicionals), sí que calen, però, unes condicions de temps, disponibilitat, ganes... per poder jugar. El joc va canviant de contingut a mesura que nens i nenes van creixent i adquirint habilitats, i en aquest procés, és cada cop més important poder jugar amb altres nens i nenes. El joc amb companyia esdevé una de les activitats més importants en el procés de socialització i en el desenvolupament de les habilitats socials.
· Afavorim els jocs de grup, cooperatius i de simulació? procurem que els nostres fills/alumnes tinguin companyia per impulsar aquests tipus de jocs?
Una de les funcions del joc és permetre a nens i nenes entrar en el món adult i posar en joc les seves maneres de fer, les seves regles, normes i valors. Simulant que són grans i que fan coses de grans, van entenent i interioritzant rols, valors, normes… i, a la vegada, poden sentirse, mentre juguen, més savis, més forts, més poderosos… cosa que els fa sentir bé i els ajuda a afirmar-se. Però, precisament perquè és una manera de recrear el món adult, els jocs, en aquestes edats, ja estan molt influenciats pels valors o contravalors que transmet l’entorn social de les criatures, entre ells, els que transmeten els mitjans de comunicació. Sempre hi ha hagut herois i heroïnes, però els seus atributs, poders i valors han anat canviant al ritme que ho fa la societat.
· Quins són els valors del nostre entorn immediat? Com es manifesten en els jocs habituals dels nens i nenes?
En el joc amb altres, nens i nenes s’exerciten en les habilitats socials i de relació: de comunicació i d’altres aptituds com negociar, pactar, cedir, dirigir... i, amb els jocs de competició, posen a prova les seves capacitats i les seves limitacions, rivalitzant amb els altres, mesurant-se en la confrontació. Però no tots els jocs són adequats a qualsevol edat, ni tots els jocs són saludables. Per exemple: no és adequat exposar a una criatura de tres o quatre anys a jocs de competició perquè no té la maduresa emocional suficient per afrontar el difícil aprenentatge de guanyar i perdre, en canvi, més endavant, aquest tipus de jocs poden ser molt interessants i, fins i tot, necessaris per anar madurant la personalitat i el creixement personal.
· Sabem veure els aspectes positius de la confrontació en el joc en les edats adequades?
Dins d’aquesta necessitat de mesurar-se i de confrontar, apareixen de tant en tant i es posen de moda jocs on la competició pot portar a posar en risc la integritat física, sense que moltes vegades les criatures en siguin conscients. Com amb tot en la vida, als educadors, a casa i a l’escola, ens toca fer l’acompanyament pertinent per ajudar a discernir sobre la conveniència, possibles conseqüències, valors... i trobar jocs alternatius on es puguin confrontar i mesurar sense arriscar excessivament, així com per ajudar a desfer possibles confusions sobre què vol dir ser valent i col.locar la valentia en el lloc que li correspon.